Frida, és la gata de ma mare, i és la gata més bona que he conegut, una mica frestega però.
La vam rescatar d'uns contenedors, i va ser com la història de l'aneguet lleig; després d'uns quants dies desfent-li els embolics del pelatge, i donant-li menjar empapussant-la, es va convertir en una bonica gata persa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada